Avís legal | Ubicació
Revista Petits

Capítol 12

La Lluna

La lluna lluïa tota bonica en el cel d’hivern envoltada per milers d’estels,

la nit estava en calma i només es sentia el cant dels grills i la remor

de les fulles dels arbres.

La DRAKY asseguda a l’àmpit de la finestra de la seva habitació estava

molt trista.

  • Pss, pss

la DRAKY va mirar al seu voltant i no va veure res

  • Pss, pss – va tornar a sentir
  • Qui és?? Qui em parla??
  • Sóc jo, la lluna
  • Carai, una lluna que parla…..
  • Doncs si….i ja fa estona que et veig aquí asseguda i tota trista…

què et passa??

  • Que m'he barallat amb la meva millor amiga, la DRUNIA, i està molt

enfadada amb mi, i m’ha dit que no serem les millors amigues mai més!!

 

La DRAKY va començar a plorar i plorar i plorar, cada cop més fort

 

  • No ploris més DRAKY- va dir la lluna - a veure, explica’m què ha passat
  • A l’hora del pati a l’escola li he donat una empenta….ha estat sense voler!!
  • I perquè ho has fet??
  • És que totes dues volíem pujar alhora al tobogan…..i jo volia pujar la primera…
  • Bé, espero que li hagis demanat perdó..
  • Una mica…..però……..s’ha enfadat molt!!

 

I un altre cop va tornar a plorar

 

  • DRAKY, plorant no ho arregles - va dir la lluna - que tal si demà parles amb ella i ho mires d’arreglar
  • No vol parlar amb mi!!
  • Tu intenta-ho….ja veuràs…..

 

A la fi la DRAKY es va adormir, tot somiant amb la lluna, la DRUNIA i tot el que

havia passat.

Al matí següent, camí de l’escola, es va trobar amb la DRUNIA, totes dues es van

mirar als ulls i tot seguit es van abraçar

  • DRAKY, no vull enfadar-me mai més amb tu, ets la meva millor amiga!!
  • Perdona DRUNIA, mai més et donaré cap empenta!!

 

I agafades de la ma van continuar el camí cap a l’escola, es sentien les millors

amigues del mon mundial!!!