Avís legal | Ubicació
Revista Petits

Aprenent del llenguatge

Educació
Autor: Berta Valls
  1. El llenguatge s’aprèn?

Com bé sabem, una de les característiques pròpies de l’espècie homo sapienssapiensés el llenguatge. Però, el llenguatge s’adquireix? Popularment, la resposta generalitzada és afirmativa: sí el llenguatge l’aprenem a mesura que creixem. Però raons de consistència teòrica han fet abandonar a molts professionals com psicòlegs, filòsofs i lingüistes la concepció que el llenguatge s’aprèn. Així doncs, segons Noam Chomsky (1959) el llenguatge és una dotació innata que tenim els éssers humans, és a dir, tenim un predisposició biològica per aprendre’l sempre i quan l’entorn que ens envolta sigui l’adequat. Això no significa, però, que el llenguatge no es pugui desenvolupar, més bé al contrari,l’infant està constantment exposat a estímuls i progressa en el seu saber. D’aquesta manera, tots els infants (exceptuant els infants aïllats) aprenen la llengua de la comunitat en la qual neixen.

  1. Evidències del llenguatge innat en infants

Gràcies als resultats de molts experiments, sabem que les criatures entenen molt més del que produeixen. Així, infants de quatre dies són capaços de diferenciar la llengua materna d’una altra. A més, l’experiència quotidiana mostra que els nens responen a ordres i estímuls verbals d’una complexitat estructural que ells no dominen en les seves produccions. Tot i que s’adopti una posició innatista és obvi que les paraules (el lèxic) s’han d’aprendre. Com a dades significatives, és rellevant saber que a partir dels dos anys o una mica abans, una criatura aprèn uns 9 o 10 mots diàriament fins arribar a 14.000 mots nous al sis anys. No cal sinó reflexionar sobre la possibilitat que en un àmbit qualsevol de l’aprenentatge escolar un nen pogués aprendre 10 conceptes cada dia i fer-los servir adequadament en els contextos apropiats.

  1. Quan hem de començar a aprendre noves llengües?

No podem respondre a una pregunta tant concreta, no podem dir que hem de començar a aprendre una segona llengua o una llengua addicional a l’edat de tres, quatre o cinc perquè ens estaríem enganyant. Popularment es considera que “quan més aviat millor” però, estudis com els deMuñoz (2006) o García Mayo i García Lecumberri (2003)han assenyalat que al finalitzar l’escolarització, els alumnes que comencen abans l’aprenentatge d’un segon idioma (entre, per exemple, els quatre i vuit anys) no ho fan millor que aquells que ho feren uns anys més tard. Així doncs, la clau a la resposta correcta és la que va proposar Ellis (1994): no és important ni l’edat, ni on, ni quan s’aprengui una llengua sinó la manera com s’aprèn. Tots els docents del centre Neurona’s seguim aquesta línia en la qual els nostres alumnes adquireixin una llengua estrangera de manera innata exposant-los a un nombre il·limitat d’oportunitats, d’interacció i de contacte amb la llengua. D’aquesta manera, quan més essencial consideri el nen que és parlar aquella llengua més l’aprendrà. Resumint, potenciem l’aprenentatge dels nens, joves i adults partint de la base que tothom (exceptuant els casos que pateixen alguna patologia) pot aprendre una llengua estrangera només cal que els professionals que hi treballin sàpiguen com fer-ho.